Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/197

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

serien contraries, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la perfeccio de Deu coue donar compliment a esperança. Cor si no ho fehia, pus nobla cosa seria la anima de home en hauer esperança, que la perfeccio de Deu en donar compliment a esperança, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficada la celestial benauirança en la qual hauem esperança.

DE ETERNITAT E IRA



SI Deus donaua gloria apres resurreccio, e que hom no hagues eternalment aquella gloria, seguir sia que hom hagues eternalment ira en ço que hauria perduda la gloria que hauria [1] vista. [2] E si aço era enaxi, seguir sia que la eternitat de Deu e la justicia sua fossen contraries en infinida bonea, granea, poder et cetera, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que Deus dara gloria qui durara eternalment sens fi. [3] E si Deus no daua gloria apres resurreccio, faria contraria cosa a la concordança en la qual se concorden les flors, per les quals lo juheu ha prouada la gloria de paradis; per la qual prouança es signifficat l article damuntdit; sens lo qual la gloria de paradis no pogra esser prouable.

  1. Que ja hauria.
  2. Justa. Edit. lat. Eo quod privaretur in eternum gloria, quam jam vidisset.
  3. Durara sens fi.