Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/198

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



DE ESPERANCA E FORTITUDO



SI l home qui ha esperança en la celestial gloria es temptat a alcun peccat, pus forts es contra aquell peccat, que l home qui no ha esperança en la celestial gloria. On si la gloria celestial es, esperança e fortitudo e veritat se couenen; e si gloria celestial res no es, esperança e fortitudo se n conuenen en falsetat contra veritat, e son majors per ço qui es fals, que per ço qui es ver. E cor veritat e fortitudo e esperança se couenen, e desesperança e freuoltat e falsetat se couenen, per aço es signifficada la celestial gloria en ço en que fe e fortitudo e veritat mils se couenen contra lur contrari e falsetat. E si aço no era enaxi, seria en esser ço qui es contrari a les condicions de est arbre.



DE PRVDENCIA E ACCIDIA



PRVDENCIA es elegir major be e esquiuar major mal; e per accidia es hom negligent a elegir be major, e a esquiuar lo mal major. Empero aquella accidia es major per la qual hom es pus negligent a elegir lo major be que l menor, e a esquiuar lo major