mai que l menor. On con aço sia enaxi, en ço que damunt es dit, per aço Deus es signifficable esser glorifficador; cor si gloria no era, pena infernal no seria, ni be major no seria elegible, ni mal major no seria esquiuable tan fortment con es si gloria celestial es, e si pena infernal es. E cor ço couenga esser, segons les condicions de est arbre, per que prudencia e accidia sien pus contraries; per aço, en ço qui s coue ab esser, es demostrada la celestial gloria, sens la qual ço qui no s coue ab esser, seria, e ço qui s coue ab esser, no seria; e serien destrohides les condicions de est arbre. [1] § Dix lo gentil al crestia: Assats bastantment me has prouat l article damuntdit; mas prech te que m digues la manera segons la qual Deus gloriejara los sancts de gloria. § Lo crestia respos: La manera segons la qual Deus glorieja los sancts, es pus alta que l huma enteniment no pot entendre en esta present vida; cor si entendre la podia, hauria en aquest mon aytanta de gloria, con han aquells qui son en l altre setgle en gloria. Mas empero alcuna cosa te pusch signifficar de ço que m demanes, segons esta semblança. Tu sabs que a essencia se coue esser, e a enteniment entendre, e a volentat amar, e axi de les altres coses semblants a aquestes. [2] On si tu vehies, ab los vlls de ta pensa, la manera segons la qual lo teu enteniment se coue ab entendre, e ton voler ab amar; e cascuna d aquestes coses vehies con son distinctes e differents les vnes de les altres, tu hauries d aquestes
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/199
Aparença