Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/206

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

de la flor damuntdita, e per les condicions d est arbre, que lo fil de Deu se es encarnat. § Si l major poder qui sia ni esser pusca, es que infinit poder en bonea, granea et cetera, enjenrre infinit poder en bonea, granea et cetera, e del enjenrrador e del enjenrrat ixca infinit poder en granea, bonea et cetera, de necessitat se segueix que l major poder qui sia ne qui esser pusca entre infinit poder e finit, sia que poder infinit ajust a si mateix poder finit. E si aço no era lo major poder qui fos entre infinit poder e finit, seguir sia que l poder infinit no fos major que l finit, e que l poder finit fos major que l infinit, e aço no s coue. [1] E si prudencia no entenia major lo poder infinit que l finit, seria contraria a les flors del primer arbre, e a les condicions d est arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es demostrat que aquella cosa coue esser, segons les condicions d est arbre, per que poder e prudencia mils se couenguen; en la qual major conueniencia es signifficat l article damuntdit.



DE PERFECCIO E ACCIDIA



PERFECCIO e accidia son contraris; cor en perfeccio no ha deffayliment, qui s concorda ab accidia, ni en accidia no ha perfeccio, qui es contraria a

  1. Edit. lat. Hoc autem sit impossibile et non est consonum rationi.