Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/212

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


damuntdita; per la qual es signifficada la concordança de les flors del primer arbre.



DE PODER E PERFECCIO



TOTA la major perfeccio qui sia en obra natural es que, segons cors de natura, vna cosa nasqua de altra. E per aço lo major poder, e l pus noble que natura pusca hauer, es que, per sa obra, pusca vna cosa enjenrrar altra, e que vna cosa pusca nexer de altra. E si aço no era enaxi, seguir sia que perfeccio natural e poder natural fossen contraris, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la natiuitat en que los crestians creuen de Deu e de creatura. Cor de la influencia de la natura de Deu fil, qui neix de Deu pare, coue esser vna altra natiuitat menys noble que la natiuitat que Deu fil fa de Deus pare, e que sia pus noble que la natiuitat qui s fa en creatura, segons cors natural, [1] a signifficar major perfeccio e major poder esser en Deu que en creatura; la qual creatura no ha poder ne perfeccio sobre si matexa; cor si ho hauia, seria son poder increat e sa perfeccio increada, e aço es impossibil. On si no fos la natiuitat de Christ [2] sobre natura, poder e perfeccio no s couengren tan be en obra qui fos entre Deu e creatura, con fan si es

  1. Edit. lat. Et quae sit nobilior, quam nativitas, quae sit in creaturis secundùm cursum et regulam naturalem.
  2. De Jhesuchrist.