Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/211

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tat qui pusca esser en creatura, no seria la natiuitat de Deu lo fil, qui neix de Deu lo pare, pus noble que nuyla altra natiuitat. On enaxi con a bonea se coue bonejar, e a granea granejar, [1] enaxi s coue a signifficança signifficar, e segons que l be es major, coue esser feyta signifficança per gran signifficacio. E per aço, segons les condicions del arbre, Deus volch pendre natura humana en fembra verge, e volch esser vna persona ab natura humana, e volch que aquella persona nasques de verge, a exalçar la natiuitat qui es feyta en creatura, a demostrar la gran natiuitat qui es feyta en creador. § En natura [2] no pot esser natiuitat sens començament ne sens corrupcio de fembra; e en Deu, lo fil neix de Deu lo pare tan solament, sens començament, e les condicions de est arbre son que les flors no sien contraries. On si lo fil de Deu volch nexer de fembra verge, sens que no es son voler contrari a eternitat, qui no ha començament, e lo voler e lo poder se couenen en ço que pot nexer Deu e home de verge, pus maniffestada es al huma enteniment que les flors no poden esser per nuyla cosa contraries, que no fore si lo fil de Deu no volgues esser home ni nexer ab natura humana de fembra verge. [3] E cor ço per que mils sia signifficada impossibilitat que les flors sien contraries sia de necessitat, per aço en esta impossibilitat es maniffestada la sancta natiuitat que ensercam, [4] e atrobam en la necessitat

  1. A bonea se coue bonifficar, e a granea granifficar. Edit. lat. Sicut bonitati convenit bonificare, hoc est, bonum facere, et magnitudini magnificare.
  2. En creatura. Edit. lat. In natura.
  3. Edit. lat. De Virgine incorrupta.
  4. Edit. lat. Quam investigamus his rationibus.