Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/210

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


encarnacio que eyls se cuyden que cream, e la creença que nos crehem en l encarnacio del fil de Deu es altra que eyls no s cuyden; [1] per aço no ns podem auenir, e contrariam nos [2] sobre diuerses oppinions.




Del noue article

JHESVCRHIST NAT DE VERGE

DE BONEA E GRANEA



DIX lo crestia al gentil: Aytant con lo be es major que altre be, d aytant coue esser sa obra major e meylor que del be menor. On la major natiuitat e la pus nobla qui sia ni esser pusca, es la natiuitat del fil de Deu, qui neix de Deu lo pare; la qual natiuitat es infinida bonea, granea, eternitat et cetera, nexent infinida bonea, granea, eternitat et cetera, de infinida bonea, granea, eternitat et cetera. On si es feyta vnitat de be, nat infinit en bonea, granea, eternitat et cetera, ab be creat, finit, nat, e que amdos los dos bens sien nats de fembra verge, la major natiuitat e la pus noble qui pusca esser de creatura, es nexer Deu e home de fembra verge, justa, sancta e vertuosa. E si aço no era la pus noble natiui-

  1. Edit. lat. Ipsi putent nos credere.
  2. E no couenen ab nos.