Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/221

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


la humanitat que pres, e sens la passio e la mort de la humana natura. E cor ço per que lo fil demostra s mils si mateix inmortal e impassible, a signifficar la granea e eternitat, sia affermable, segons les condicions d est arbre, per aço en la affermabilitat es la passio de Jhesuchrist maniffestada. § Angel e anima racional son creatures inmortals; e cor anima e cors son vna persona, ço es, vn home, e en l anitxilament ni en la mort d aquell home, la anima no mor, e roman en si mateixa; per aço, per esperiencia, mils es signifficada al huma enteniment la inmortalitat de la anima, que la inmortalitat del angel. On per aço es signifficat que a demostrar Deus sa inmortalitat, volch que lo fil fos vna persona ab home, e que en la mort del home no fos causa per la qual lo fil fos inmortal. E cor ço per que mils es signifficada inmortalitat de la natura diuina, se couenga ab esser; per aço en esta conueniencia de esser es maniffestada la encarnacio del fil de Deu, e la mort de la humanitat que pres. § Dix lo crestia al gentil: Nos crehem que la deitat romas ab lo cors de Jhesuchrist, qui romas penjat en la creu con la anima deuayla als inferns; e crehem que la anima nos parti de la deitat, jats fos ço que s partis del cors. On si la deitat fo axi vna persona matexa ab la humanitat de Christ, apres la mort, con era ans de la mort, jats fos que aquella natura humana no fos home apres la mort, segueix sen major demostracio de granea e de eternitat esser en Deu; cor en tant lo fil fo en la creu ab lo cors, e fo en los inferns ab la anima, qui deuayla en infern per trer