Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/222

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Adam, e ls prophetes, se maniffesta sa granea, e en quant romas la vnitat de la natura diuina, e de la natura humana, jats fos que l home, qui hauia natura humana, moris, fo maniffestada la eternitat de la vnitat del fil de Deu. [1] On si ab la natura humana fo axi vna persona, jats fos que la natura humana fos mortal, quant mes es vn en essencia ab lo pare e ab lo sanct esperit qui fon inmortals. On a demostrar aquesta vnitat de persones esser en la deitat, volch en la passio e vnio de home mostrar sa granea e eternitat; per la qual volentat, qui s coue ab perfeccio, la passio de Jhesuchrist es maniffestada, sens la qual, granea e eternitat no fora en Deu tan perfectament maniffestada.



DE AMOR E CARITAT



DIX lo crestia al gentil: Segons les condicions del primer arbre, coue que la major amor que hom pusca atribuhir a Deu, li conega e li atribuesca; cor si no ho fehia, seria contrari a la noblea de Deu, qui s coue ab infinida bonea, granea et cetera. On con aço sia enaxi, donchs, de les condicions del primer arbre se seguexen les condicions del segon arbre, ço es a saber, que aquella cosa per que hom pot mils esser obligat a amar Deu, se coue ab esser; cor si no ho

  1. Fo maniffestada la humanitat del fil de Deu. Edit. lat. Licèt ille, qui habebat humanam Naturam, descenderet, manifestatur aeternitas unitatis Filii Dei.