Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/223

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


fehia, seguir sia que mala cosa fos amar Deu, e aço es impossibil; en la qual impossibilitat es signifficat que Deus, segons que sa amor se concorda ab infinida bonea, granea et cetera, vuyla esser home per amar molt home; cor mes es amat l amat per l amant, cant l amant vol esser vn ab son amat, [1] que si l amant no amaua esser vn ab l amat. On en aquesta major amor es demostrat que Deus volch esser home, e con pot pus amar home Deu, per ço cor volch esser home, e morir per home en quant era home; e cor aytal amor tan gran no pogues esser en los homens sens que Deu no fos home, e no fos Jhesuchrist mort per home, per aço es signifficada, en aquell tan gran amar, la passio d aquell home, lo qual Deus volch esser. [2] E si aço no era vera signifficacio, seguir sia que les condicions dels arbres fossen falses, e aço es impossibil. § Segons les condicions damuntdites, se segueix que ço qui sia pus inconuenient cosa a esser contraria la amor de Deu a home, e la caritat de home a Deu, se coue ab esser; e aço qui es causa per que la amor de Deu e caritat de home sien contraris, se coue ab no esser; per lo qual no esser, e per la qual cosa, caritat en home no pot esser, dementre que home es contra la amor de Deu. On con aço sia enaxi, e cor per nuyla altra manera tan inconuenient

  1. Vol esser son amat. Edit. lat. Vult esse unum cum suo amato.
  2. Edit. lat. Et quia homo plus potest diligere Deum, eo quod Deus voluit esse Homo et mori propter hominem, in quantum erat Homo, et cum adeo magnus amor non posset esse in hominibus absque hoc, quod Deus esset Homo, et Christus sustineret mortem propter hominem, in hoc adeo magno amore illius Hominis, quem Hominem Deus se esse voluit, demonstratur Passio.