tura con a Deu. On si aquest vs es lo major e pus noble vs qui pusca esser en creatura, coue que l pus noble vs que creatura pusca reebre sia en creatura; cor si no ho era, poria reebre pus noble vs que no hauria, e seguir sia que la granea e la perfeccio se contrestassen en la flor ab bonea, eternitat, poder et cetera, e que s concordassen ab auaricia e accidia, e ab superbia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que en creatura ha aytant de vs e de senyoria con ni pot caber, segons les condicions dels arbres; per lo qual vs, e poder caber es signifficada encarnacio del fil de Deu. E per la encarnacio e per la flor damuntdita es signifficada la passio de Jhesuchrist; e per la passio es signifficada la senyoria que la natura humana de Jhesuchrist ha sobre creatura; la qual creatura signiffica, segons la flor, que la anima de Jhesuchrist deuayla en infern per deliurar Adam, Abraham, e los altres prophetes, per ço que complis lur esperança, e que perdonas lur colpa mijanserament ab la natura diuina, [1] ab la qual era ajustada, [2] e per la qual hauia major perfeccio que totes creatures, a signifficar esser en Deu la flor damuntdita. § Perfeccio es de sol, passar sos raigs per lo femer e per los lochs sutzes, e que no sia sutz per aquells lochs on passa; e perfeccio es de la anima esser vna ab lo cors, e que per la corrupcio del cors no sia corrompable. On enaxi con lo sol e l anima han per que lur perfeccio es demostrable, enaxi coue que la
Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/228
Aparença