Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/228

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tura con a Deu. On si aquest vs es lo major e pus noble vs qui pusca esser en creatura, coue que l pus noble vs que creatura pusca reebre sia en creatura; cor si no ho era, poria reebre pus noble vs que no hauria, e seguir sia que la granea e la perfeccio se contrestassen en la flor ab bonea, eternitat, poder et cetera, e que s concordassen ab auaricia e accidia, e ab superbia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que en creatura ha aytant de vs e de senyoria con ni pot caber, segons les condicions dels arbres; per lo qual vs, e poder caber es signifficada encarnacio del fil de Deu. E per la encarnacio e per la flor damuntdita es signifficada la passio de Jhesuchrist; e per la passio es signifficada la senyoria que la natura humana de Jhesuchrist ha sobre creatura; la qual creatura signiffica, segons la flor, que la anima de Jhesuchrist deuayla en infern per deliurar Adam, Abraham, e los altres prophetes, per ço que complis lur esperança, e que perdonas lur colpa mijanserament ab la natura diuina, [1] ab la qual era ajustada, [2] e per la qual hauia major perfeccio que totes creatures, a signifficar esser en Deu la flor damuntdita. § Perfeccio es de sol, passar sos raigs per lo femer e per los lochs sutzes, e que no sia sutz per aquells lochs on passa; e perfeccio es de la anima esser vna ab lo cors, e que per la corrupcio del cors no sia corrompable. On enaxi con lo sol e l anima han per que lur perfeccio es demostrable, enaxi coue que la

  1. Edit. lat. Ut compleret eorum spem ut medio modo cum Natura divina.
  2. Edit. lat. Erat unita, remitteret eis culpas.