perfeccio de Deu haja per que sia demostrable. On si no ho hauia, seguir sia que la perfeccio de Deu no fos major que la perfeccio del sol ne de l anima, ne que sia aytanta con es la perfeccio del sol e de la anima, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat, la perfeccio e la granea de Deu es demostrable; per la qual demostrabilitat es signifficat que l anima de Christ couench auaylar en lo loch on les animes dels prophetes eren turmentades, e que no hagues turment, a signifficar sa perfeccio; la qual ha per la perfeccio diuina, a signifficança que la diuina natura era ab eyla en aquell loch de infern sens passio de la deitat e de l anima. E cor si l anima de Christ no hac passio, quant menys la deitat ha passio en loch de infern, jatsia que hi sia essencialment. On con sens lo deuaylament de la anima de Christ no fos tan be signifficada la granea e perfeccio diuina, e aquella granea e perfeccio coue esser signifficada, segons que si s coue, e segons les condicions de la flor, es signifficat que l anima de Christ deuayla als inferns a signifficar la flor.
GRANEA infinida no pot esser moguda de vn loch en altre, con sia cosa que tot loch sia termenat e finit; ni eternitat no pot esser alterable ni camiable,
