Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Del Gentil,[1] me vuyl esforçar ab tots mos poders, confiant en la ajuda del Altisme, a ensercar noueyla manera e noueyles rahons per les quals poguessen esser endreçats los errats a gloria qui no ha fi, e que fugissen a infinits trebayls. § Cada sciencia[2] ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada; e cor a aquesta sciencia demostratiua sien mester vocables escurs,[3] e que los homens lechs no han en vs; e cor nos façam aquest libre als homens lechs,[4] per aço breument e ab plans vocables parlarem de esta sciencia.[5] E confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, hauem esperança que per esta manera matexa alonguem lo libre ab pus apropriats vocables als homens letrats, amadors de la sciencia especulatiua. Injuria[6] seria feta a aquesta sciencia e a aquesta art si no era demostrada ab los vocables que li[7] couenen, e no era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils es demostrable. § Aquest libre es departit en quatre libres.[8] Lo primer libre es a prouar Deus esser, e esser en ell les flors del primer arbre, e esser resurreccio. Lo segon libre es del juheu,[9] qui enten a prouar que sa creença es meylor que la creença del crestia e del sarrahi. Lo terç libre es del crestia, qui enten a prouar que sa creença val mes

  1. Parece que el autor siguió el método de la obra arábiga que cita, si no es que quisiese aludir á la primera forma de su mismo tratado que escribió originariamente en árabe, y vertió después al catalán-provenzal.
  2. Quiscuna sciencia. Edic. lat. Quaelibet Ars aut facultas.
  3. Edic. lat. Indigens inusitatis, et absonis vocabulis.
  4. Edic. lat. Tam laicis et rudibus, quam subtilibus et prouectis.
  5. Manifestada; e que los vocables sien escrits per raho dels homens lechs.
  6. Cor injuria.
  7. Qui la.
  8. Edic. lat. Diuiditur in quatuor libros partiales.
  9. Judeu.