Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


que ceyla del juheu e del sarrahi. Lo quart libre es del sarrahi, qui enten a prouar que sa creença val mes que ceyla del juheu e del crestia.[1] § Per ordonament de Deu se sdeuench que en vna terra hac vn gentil molt saui en philosophia, e considera en sa veylesa,[2] e en la mort, e en les benananses de aquest mon. Aquell gentil no hauia conexença de Deu, ne crehia en resurreccio, ne apres sa mort no crehia esser nuyla[3] cosa. Dementre consideraua[4] en esta manera,[5] sos vlls foren en lagremes e en plors, e son cor en suspirs, e en tristicia,[6] e en dolor;[7] cor tant plahia[8] al gentil aquesta vida mundana, e tant[9] li fo horrible cosa la cogitança de la mort, e la albirança que apres sa mort no fos nuyla cosa, que no s podia consolar ne abstenir de plorar, ne la tristicia de son cor gitar no podia. Estant lo gentil en esta[10] consideracio e en est trebayl, en coratge li vench que s partis de aquella terra, e que sen anas en terra estranya, si per auentura poria[11] atrobar remey en[12] sa tristicia; e pensa[13] que sen anas en vna gran forest,[14] la qual era ahondosa de moltes fonts, e de molts beyls arbres fruyters,[15] per los quals lo cor podia hauer vida. En aquella selua hauia[16] moltes besties, e moltes aus[17] de diuerses maneres; e per aço cogita[18] de estar en aquell ermitatge per veher e odorar les flors, e per la beylea

  1. En la versión latina de la edición de Maguncia empieza aquí capítulo aparte con el título: De narratione.
  2. Edit. lat. Celsitudinem sui status et scientiam.
  3. Alcuna.
  4. Que l gentil consideraua.
  5. Axi.
  6. E son cor trist ab suspirs.
  7. Dolors.
  8. Planyia.
  9. Que molt.
  10. Aquesta.
  11. Si poria.
  12. A.
  13. Pensas.
  14. Forest inabitable.
  15. Arbres qui portauen fruyts.
  16. E aqui hauia.
  17. E molts oceyls.
  18. Lo gentil cogita.