Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/244

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


eres transsubstanciat en esser diuinal, quant mes creatura, per esser vnida ab poder infinit, pot esser e deu esser jutje de totes creatures, segons les condicions del arbre.



DE GRANEA E SAVIESA



DIX lo crestia al gentil: Justicia se coue ab granea e sauiesa; cor aytant con la sauiesa es major, d aytant la justicia es endreçada a jutjar sauiament, e d aytant es pus luny a ignorancia. On si l jutje qui dara la sentencia al dia del judici es home, e aquell home sab tots los bens e ls mals que han feyt los altres homens, e aquell home ha gran sauiesa, per ço cor es ajustat a esser vna persona ab la infinida sauiesa, la qual Deus ha en bonea, granea, eternitat et cetera, quant, donchs, la gran sauiesa de Deu nostre mils es signifficada esser gran, e esser concordant ab justicia, que no fora si home no fos Deu. Cor, segons les condicions del arbre, se coue esser ço per que la gran sauiesa sia mils signifficada e mils concordant ab justicia. Per aço, en aquesta major signifficacio, es demostrat que l jutje qui dara sentencia, coue esser vn Deu e home; cor si no ho fos, la volentat de Deu fora contraria a ço per que mils fora reuelada al huma enteniment la flor damuntdita, e aço es impossibil.