Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/245

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



DE GRANEA E JVSTICIA



CERTA cosa es entre nos, gentil, que aytant con lo home fa major be o major peccat, d aytant pot esser jutjat per major merit de be, o per major pena de colpa. [1] E per aço, on la justicia mes hi pot jutjar, mes se demostra gran sa actualitat; e si aço no era enaxi, seguir sia que tu no haguesses major guasardo per donar tu mateix a Deu, que per donar vn diner, ni no haguesses major pena per auciure vn home, que per fer vn peccat venial; e aço es impossibil. [2] § En Deu justicia e misericordia son vna cosa matexa; e per aço misericordia se coue egualment ab la granea matexa, ab la qual se coue justicia. On aytant con tu seras pus peccador, e hauras contricio de ton peccat, d aytant la misericordia de Deu te pora perdonar major colpa e peccat; e aytant con mes te perdonara, d aytant tu la poras entendre major. § Sapies, gentil, que en lo poble dels juheus ni dels sarrahins no ha tants homens religioses ne martirs, ne homens qui fassen almoyna, ne qui per Deu desemparen [3] lo mon, con ha en lo poble dels crestians; e per aço es signifficat que la gran justicia de Deu mils se coue a jutjar grans guasardons en aquells, que en los altres homens qui tant no fan per la amor de

  1. Edit. lat. Paenam pro culpa.
  2. Edit. lat. Quod est manifestè falsum.
  3. Ne qui desemparen. Edit. lat. Et qui propter Deum deserunt.