Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/246

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

nostre senyer Deus. E si aço no era enaxi, seguir sia que granea e justicia fossen contraris, [1] e aço es impossibil; en la qual e per la qual impossibilitat es signifficat que aquells son en via vera, en la qual justicia pot mes reguardonar. E si ho son, e aquells crehen que l jutje sia Deu e home, segueix se que aquell qui dara la sentencia sia Deu e home. § Si lo fil de Deu, qui es tan noble senyor, [2] segons que pots considerar, e encare es major que tu no pots entendre, si aquell, per amor de saluar son poble, es volgut esser home, e ha volgut liurar aquell home a pobretat e a torments e a mort per amor de home, pus peccadors son los homens crestians qui pequen contra aquell home, que los infaels qui ignorant pequen contra ell. E si pus peccadors son, poden esser jutjats a major trebayl, [3] o pot lur esser perdonat major peccat que a altres homens. E si ho es, justicia e misericordia pot esser mils signifficada en major granea per lo poble dels crestians que per nuyl altre poble; e si ho es, coue que ls crestians sien [4] en via de salut. On con ells creheguen que l jutje sia Deu e home, coue que ho sia; cor si no ho era, serien en error, e seguir sia que fossen en via vera aquells per qui justicia e misericordia no s couenrrien tan fortment a vsar en creatura de tan gran granea, e aço es impossibil; cor si era possibil, les condicions del arbre, serien destrohides, e aço es impossibil. [5]

  1. Edit. lat. Essent inter se contrariae.
  2. Edit. lat. Qui est adeo nobilis et magnus Dominus.
  3. Edit. lat. Ad majores tribulationes et tormen a.
  4. E si ho es, que ls crestians coue que sien.
  5. Edit. lat. Quod non potest esse verum.