Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/247

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




DE AMOR E IRA



SI lo jutje es Deu, pus agradable e pus vera e pus amable e pus temable ne seria la sentencia, que no seria si jutjara altre qui no fos Deu. E si l jutje es Deu, coue que sia intelligible sa essencia a les animes de aquells qui jutjara, e de natura corporal semblant de aquells qui jutjara. E si Deus e home no eren vna persona, impossibil cosa seria que fos lo jutje segons que s coue, con sia cosa que Deu sia inuisible als vlls corporals, e que no sia sa essencia visible als vlls espirituals dels peccadors que jutjara a infinits trebayls; los quals no porien hauer pena que ell veessen, ne ira de la sua sentencia. E si no ho hauien, la sentencia no ls daria passio ne ira, e aço es impossibil; cor si era possibil, seria la visio contraria a la sentencia, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat lo jutje esser Deu e home.



DE CARITAT E JVSTICIA



CARITAT e justicia se concorden; e on mils se concorden, pus contraries son a odium e a injuria. On si l fil de Deu es home, e aquell home venga