Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/248

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al dia del judici, e mostre la caritat que ha hauda a son poble, mostrant la creu on pres passio e mort, e mostrant ses nafres que pres per saluar son poble, [1] major caritat ne seria signifficada contra odium e injuria; e on major caritat ne sera signifficada, major sera demostrada justicia. E cor ço per que major caritat e justicia sia signifficada, sia affermable, segons les condicions del arbre, per aço es signifficat que Jhesuchrist venra jutjar son poble al dia del judici; cor si no ho fehia, les flors del primer arbre e la flor damuntdita serien contraries, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que la justicia de Christ ne sera mils ordenada a vsar [2] de aquells qui contra eyl han vsat en est mon de odium e injuria.



DE ESPERANÇA E SVPERBIA



ESPERANÇA e superbia son contraries per la concordança de esperança e humilitat, qui son contraries a superbia e desesperança. [3] On si tu has esperança que al dia del judici sies jutjat per home, major concordança ne ha ta esperança ab humilitat; e si est tan erguylos, que no creas que home te pusca jutjar ni te deja jutjar, en ton erguyl desesperança se enforma [4]

  1. Edit. lat. Et monstrans sua vulnera, ex quibus propter salutem sui populi effudit suum pretiosissimum Sanguinem.
  2. Edit. lat. Ad fruendum.
  3. Edit. lat. Desperationi.
  4. En tu, erguyl e desesperança se enforma.