Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/249

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


major. E cor esperança e humilitat se couenguen ab esser, e erguyl e desesperança se couenguen ab no esser, per aço coue esser, segons les condicions de est arbre, ço per que esperança e humilitat se couenen ab major e ab esser, e descoues esser ço per que erguyl e desesperança se couenen ab major e ab esser. [1] On con aço sia enaxi, donchs, en la majoritat damuntdita es signifficat que l fil de Deu e home dara al dia del judici sentencia sobre lo poble de Deu. § Cant lo crestia hac prouats sos articles al gentil, per les condicions e per les flors dels arbres, eyl dix aquestes paraules: Sapies, gentil, que l Deu de gloria [2] ¡benehit sia eyl! ha donada a home memoria per membrar, e enteniment per entendre, e volentat per amar Deu e ses obres. On aytant con la anima haja major membrança, e major intelligencia, e major amor a Deu, d aytant es pus noble, e d aytant se coue mils ab la final raho a la qual es feyta e creada. On con aço sia enaxi, donchs, si tu est membrant, entenent e amant Deu, pus fortment per las paraules que yo te he dites prouant mos articles, que per les paraules que te ha dites lo juheu ne que t dira lo sarrahi, per les quals paraules no pots tan altament remembrar ni entendre ni amar Deu, con per les paraules que yo te he dites, donchs, per aço la mia lig es signifficada esser vera. E cor tota la noblea que ls juheus e ls sarrahins poden, segons lur creença, atribuhir e conexer a Deu, podem nos conexer, e encare mes que

  1. Se couenen ab major, e descoues ab esser ço per que erguyl e desesperança se couenen ab major.
  2. Edit. lat. Deus Rex gloriae.