Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/254

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ra. On per aço me es semblant que no us puscats auenir en esser sols vna fe e vna creença ab lo crestia. Mas lexem aquesta raho, e passa auant a prouar tos articles; cor d aquest primer article no cal pus parlar.





Del segon article



CREADOR[1]



LO sarrahi volch prouar Deus esser creador del mon e de tot quant es; mas lo gentil li dix que no calia [2] prouar altra vegada Deus esser creador, cor lo juheu ho hauia prouat assats bastantment. [3] Mas prech te que m digues si Deus ha creat mal, ni colpa, ni peccat. § Lo sarrahi respos: Nos crehem que Deus ha creades totes coses, [4] e crehem que Deus haja creat lo mal, e l be, e la colpa, e l peccat, e l merit, e que totes coses venen e son vengudes de Deu. Cor si era alcuna cosa que fos creada e venguda per altre, serien dos Deus, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es prouat que mal e be tot es vengut de Deu. § Lo gentil dix al sarrahi: De les condicions del segon arbre es que les flors del primer arbre ni del segon no sien contraries; [5] on si era ver ço que tu dius, se-

  1. Edit. lat. De creatione.
  2. No li calia.
  3. Edit. lat. Perfectè hoc fuerat probatum.
  4. Totes les coses.
  5. Edit. lat. Nullo modo invicem opponantur.