Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/253

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Del primer article



CREVRE VN DEV



DEMENTRE que l sarrahi guardaua en los arbres per triar les flors que hauia mester a prouar vn Deus esser, lo gentil li dix: No cal prouar vn Deus esser, cor assats bastantment ho ha prouat lo juheu. Mas lo sarrahi respos que eyl volia prouar que Deus no fos deuesible, [1] ne departit en parts, ni compost; ans es vn en totes maneres, sens que en eyl no ha trinitat ne pluralitat; cor si ho hauia, couenria que fos compost, e que la bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa e amor, fossen contraris [2] a perfeccio; e con aço sia impossibil, per aço es maniffestat que Deus no es en trinitat. § Cant lo sarrahi hac dites aquestes paraules, lo crestia volch respondre al sarrahi, mes lo gentil li dix que no era hora [3] que eyl parlas; mas que eyl respondria al sarrahi. E per aço lo gentil dix al sarrahi: Membrar pots con yo he ja feyta al crestia aquexa questio matexa que tu fas. On per ço que tu dius, e per ço que he ohit del crestia, [4] he conexença [5] con lo crestia creu en vna manera en la trinitat de Deu, e tu te cuydes que eyl hi crea en altra mane-

  1. Diuisible.
  2. Contraries.
  3. Edit. lat. Non esset tempus.
  4. Edit. lat. Quae ego potui intelligere à Christiano.
  5. Edit. lat. Habeo notitiam.