Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/261

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

met, esser Mafumet propheta. § Respos lo gentil al sarrahi: Segons ço que tu dius, se segueix que Jhesuchrist, qui es tan honrat en est mon, sia Deu; e que los seus appostols, e los altres martirs, qui son tan honrats en est mon, sien morts en via de veritat. Cor si Deus no soferia que fossen honrats en est mon los morts qui son morts en falsetat, couenrria que ço qui es dit de Christ [1] fos veritat; e si ho era, ta lig no seria en veritat, ni Mafumet no seria digne que fos honrat ne que fos propheta.

DE ESPERANÇA E GOLA



DIX lo sarrahi al gentil: Segons que s recompta en l Alcora, que es paraula de Deu, en paradis haura moltes grans benananses [2] de viandes de diuerses maneres, les quals seran molt plasents a menjar; e haura hi molt beyls vestiments, e beyls palaus, e beyles cambres, e haura hi molts lits, [3] on haura moltes beyles fembres, [4] d on hom haura agradables plasers corporals. [5] On a destrohir la gulositat e la auaricia e la luxuria d aquest mon, Deus trames Mafumet per ço que les gents haguessen esperança dels delits de paradis, per ço que no peccassen en los delits d aquest

  1. Edit. lat. Quod ea, quae revelata sunt de Christo.
  2. Edit. lat. Valde magna gloria.
  3. Edit. lat. Pulcherrimi lecti.
  4. Edit. lat. Pulcherrimae mulieres nimis pulchritudinis et aspectûs.
  5. Véase, entre otros, el Sura LV del Corán. Se lee en su final, tratándose de las delicias de la otra vida: «Allí habrá esquisitos frutos, palmeras y granados, vírgenes jóvenes y bellas de grandes y rasgados ojos, encerradas en hermosos pabellones, doncellas á cuyo pudor nunca atentaron hombres ni genios. Sus esposos reposarán sobre verdes almoadones, y magníficas alfombras.»