Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/267

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


perduda, la qual lur era promesa en est mon e reuelada per l Alcora, que no hauran los juheus ni ls crestians a qui tanta de gloria no es promesa en lur lig con es promesa en la lig dels sarrahins. E cor dona de si mateix senyal de veritat ço qui fa major contrarietat entre justicia e ira, que ço qui fa menor contrarietat; per aço, en la major e menor contrarietat de justicia e ira, es demostrat que l Alcora es paraula de Deu.





Del cinque article



DE LA DEMANDA QVE ES FEYTA

AL HOME MORT EN LO VAS[1]



DIX lo sarrahi al gentil: Nos crehem que cant lo home es mort e es soterrat, que dos angels [2] de Deu li demanen cinch coses, [3] ço es a saber, qui es Deu: sa lig de qui es: qual es sa lig: si Mafumet es propheta: si Mequa es a mig jorn. E si Deus li dona

  1. Sobre esta creencia de los musulmanes puede consultarse el Comentario del Alcorán, por Maracci, y aun el Prodromus, del mismo autor. Ambas obras se ocupan del interrogatorio á que ha de contestar el cadáver del hombre en su sepultura; y las indicaciones del expositor concuerdan perfectamente con las de LULL.
  2. Llámanse estos dos ángeles Monkir y Nakir, y ellos son los que preguntan al creyente sobre la fe en la unidad de Dios y en la misión de Mahoma; y si no responde satisfactoriamente, es castigado en el Barsak, intérvalo que separa la muerte de la resurrección.
  3. Edit. lat. Quinque quaestiones.