Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/268

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


gracia que respona que Deus es son creador, e que sa lig es de Deu, e que sa lig es l Alcora, e que Mafumet es misatge de Deu, [1] e que atorch que Mequa es a mig jorn, adonchs estara entro al dia del judici alegrament e amplement en lo vas, e veura paradis, e la gloria que Deus promet als benauirats, e veura les infernals penes a les quals sera escapat. [2] E si aquell hom nega aquelles coses damuntdites, e ignora les responsions [3] qui s couenen a les demandas, [4] adonchs, li sera estret lo vas, e estara en pena e en tristor dentro al dia del judici, e veura les penes infernals qui li son apareylades, e veura la gloria de paradis que haura [5] perduda. § Segons que damunt es dit crehen los sarrahins dels homes cant son morts; on a prouar aquest article, coylim primerament aquesta flor.



DE GRANEA E PODER



COR a demostrar Deu son poder esser gran en ço que per son poder poden los homens morts [6] veher les coses damuntdites, estant eyls en lo vas, vol Deus que sia feyta la demanda damuntdita. E cor lo poder de Deu, sens la demanda e la visio damuntdita, no seria tan be demostrable; e cor ço per que l

  1. Edit. lat. Sit Nuntius Dei et Propheta.
  2. Edit. lat. A quibus per misericordiam Dei erit liberatus.
  3. Edit. lat. Conditiones.
  4. Edit. lat. Quaestionibus.
  5. Qui ha.
  6. Edit. lat. Homines; qui sunt in sepulchro.