dues maneres de pregueres crehem nos; les quals couenen esser de necessitat, segons que ho signiffiquen les condicions e les flors dels arbres. [1] E que aço sia veritat, vet la manera segons la qual ho prouam.
DIX lo sarrahi al gentil: Ohit hauets con nos crehem en ço que damunt es dit. E cor, segons les condicions del arbre d on es la flor damuntdita, couen donar a Deu major nobilitat, donant Deus á Mafumet tanta de nobilitat sobre totes altres nobilitats en esser exohit, per aço es demostrada en Deu major nobilitat e benignitat, cor en la major nobilitat del exohit es signifficada la major nobilitat del exohidor. E on major nobilitat es coneguda en l exohidor e en l exohit, pus fortment es pus declarada e maniffestada la gran perfeccio de Deu; al declarament e maniffestament de la qual coue esser l article damuntdit, sens lo qual no fora tan declarada ni demostrada.
- ↑ Edit. lat. Secundum quod conditiones et flores Arborum necessario hoc demonstrant.
