Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/297

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


merit passara per aquella via; e si no mereix gloria, caura d aquell pont [1] en infern. [2] On aquest es vn dels articles en que nosaltres crehem; lo qual article prouam primerament per aquesta flor.



DE BONEA E GRANEA



LA gloria de Deu es sa gran bonea matexa, cor Deu no ha gloria en altre mas en si mateix. On con la bonea de Deu sia infinida en granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, coue que sa gloria, qui es sa bonea matexa, sia tan gran que sia infinida per totes les flors damuntdites. [3] E cor axi sia, qui va a la gloria de Deu coue que hi vaja ab gran trebayl, per ço que mils meresca hauer gloria en la gran bonea de Deu. E cor la carrera que nos deym sia tan alta, e tan longa, e tan estreta, e dejus sia infern, per aço, aytant con los homens ne passaran a major perill, e la trigaran mes a passar, aytant seran pus dignes de hauer gran gloria. E cor ço per que hom haja major gloria se couenga mils ab esser, que ço per que hom la ha menor, per aço, segons les condicions del arbre, es prouat l article damuntdit.

  1. Llámanle los musulmanes el puente Al-Ssirat, que, según las tradiciones arábigas, es más angosto que un cabello ó que el afilado corte de una espada. Debajo de este puente están los infernales abismos.
  2. Edit. lat. Ruet de acie illius viae in infernum.
  3. Edit. lat. Convenit, ejus gloriam, quae est suamet bonitas, esse infinitam in omnibus supradictis floribus.