Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/299

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


forts e que am Deu. E on mes hom es forts per amar, e amor fa semblar los trebayls qui son greus esser leugers, [1] d aytant es mes amat per Deu. E cor ço coue esser ver on mils la amor de Deu e la amor de home se poden conuenir, e per la damuntdita carrera mils se poden conuenir, per aço es demostrat que la via de que parlam es veritat. § Ira e amor son contraris; [2] on si ls homens qui passaran per la carrera graponant e a espau, [3] e qui no poran passar tan iuerçosament [4] con aquells qui n passaran con a lamp, si aquells homens no son irats, e força de gran amor los te pagats, e ls soste que no son irats, [5] pus contraria ne sera amor a ira. E cor ço per que amor sia pus contrari a ira sia couinent esser en veritat, per aço coue que l article damuntdit sia en veritat, sens lo qual, amor no poria esser tan contraria a ira.



DE ESPERANÇA E JVSTICIA



OBRI, gentil, los vlls de ta pensa, e esguarda con la via en la qual nos crehem es occasio e raho de esser gran esperança e justicia en home; cor qui passa per aytal pont, tan lonch e tan alt e tan estret,

  1. Edit. lat. Et amor facit, illum leviter et cum laetitia sustinere labores, qui sunt graves.
  2. Edit. lat. Quod via, de qua loquimur, sit vera, per quam ira et amor sunt contrarii.
  3. Edit. lat. Titubando et in magno spatio temporis.
  4. Edit. lat. Vigorosè.
  5. Edit. lat. Et fortitudo magni amoris ipsos sustinet laetos absque ira.