Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


de aquelles virtuts sia contraria a la altre; la segona es que ço en que mils se couenen a esser majors, e a hauer major merit hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels altres arbres.[1] § Lo cinque arbre ha .xlix. flors on son escrites les .vij. virtuts creades principals, e los .vij. peccats mortals. Aquest arbre ha dues condicions, ensre les altres. La primera es que les virtuts ne los vicis no s concorden; la segona es que les virtuts qui son pus contraries als vicis sien pus amables, e los vicis qui son pus contraris a les virtuts sien pus ahirables. § Les .x. condicions dessusdites van per dues condicions, ço es, per dos començaments. La vn es que totes les .x. condicions se concorden a vna fi; l altre es que no s contrariejen contra aquella fi. E la fi es amar, e conexer, e tembre, e seruir Deu.§ Per les condicions demuntdites van les flors, qui son començaments e doctrina a endreçar los homens errats qui no han conexença de Deu, ne de ses obres, ne de la creença en que son. E per la conexença d aquests arbres pot hom consolar los desconsolats, e pot hom asuaujar[2] los trebaylats. E per aquests arbres mortifica hom temptacions, e munda[3] hom la anima de colpes e de peccats. E per la vtilitat dels arbres, qui fruyt ne sab cuylir, fuig hom a trebayls infinits e ve hom a perdurable repos.[4] § Cant la dona hac dites aquestes

  1. La segona es en que molt se couenen esser majors e hauer major virtut hom per elles, sia veritat, e lo contrari sia falsetat, saluant les condicions dels arbres
  2. Asuauar.
  3. Monda.
  4. En la edic. lat. de Maguncia, que en su tomo II comprende esta obra, se leen los siguientes párrafos, que no están en ninguno de los códices que se confrontan: «Ait ergo Sapientia: Modum investigandi per has