Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/307

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e totes les vegades que hom jaura ab eyles les atrobara punceles. [1] § En paradis jaura hom ab les muylers e ab les fembres que haura tengudes en est mon en son alberch, e ab les quals haura jagut. E segons que ls vns homens seran pus dignes de hauer major gloria que ls altres, hauran los vns homens mes donçeyles, e mes fembres, e pus beyles a lur lit que ls altres. § A multiplicar la gloria de paradis e esser major que la gloria d aquest mon, multiplicara Deus a home son poder de molt jaher ab fembra en paradis; e per aço los homens hauran gran abondança de molt jaher ab fembra en paradis, per tal que hajen gran gloria. Sapies, gentil, que en paradis hauran los homens totes les glories que has ohides per mes paraules. E encare ha en paradis moltes d altres glories que yo no te he dites, les quals serien longues a recomptar, e les quals no t poria dir, tant son grans. § Dix lo gentil al sarrahi: Si es enaxi con tu dius, coue que en paradis haja sutzetat, cor, segons cors natural, de home qui menug, e beua, e qui jaga ab fembra, coue exir sutzetat e corrupcio; la qual sutzetat es leja cosa a veher, e a tocar, e a odorar, e a dir. § Respos lo sarrahi: Aço que tu dius es veritat, segons esta vida en que som; mas en l altre setgle sera tot lo contrari; e aço sera per obra e per poder diuinal qui pot ordenar, e meylorar totes coses. § Dix lo gentil al sarrahi: Segons que yo he entes, la final raho per que hom es feyt, es per ço que haja sa gloria en Deu; e segons que tu dius, seguir sia que home fos per hauer gloria

  1. Edit. lat. Inveniet velut virgines incorruptas.