Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/308

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en les coses damuntdites. E si ho era, no s seguiria la fi a la qual hom es feyt; e si no ho fahia, seguir sia que en Deu no fos sauiesa concordant ab poder, amor e perfeccio, e aço es impossibil e contra les condicions dels arbres. § Respos lo sarrahi: Hom es feyt principalment per conexer e amar Deu, e segueix se, segons la justicia e perfeccio de Deu, que hom sia guasardonat en les benanançes damuntdites, sens les quals hom no poria esser guasardonat. § Dix lo gentil al sarrahi: Si Deus es just, e en paradis dona moltes fembres a vn home just, e on pus just sera, mes fembres haura ab qui jaura, per ço que sa gloria sia major; segons ço se segueix que a la fembra qui es pus justa que l home, e pus justa que altra fembra, degues Deus dar en paradis molts homens qui jaguessen ab eyla, per ço que hagues major gloria. § Respos lo sarrahi: Deus ha honrat home en est mon sobre fembra, e per aço vol li fer major honor en l altre setgle que a la fembra. § Dix lo gentil al sarrahi: Prech te que m digues si es vera cosa que tots vosaltres sarrahins crehegats hauer gloria en paradis segons que tu me has recomptat. § Respos lo sarrahi, e dix: Veritat es que entre nos som diuerses a creure la gloria de paradis, cor alcuns la crehen hauer segons que yo te he recomptat; e aço entenen segons esposicio literal, la qual prenen del Alcora qui es nostre lig, e dels Prouerbis de Mafumet, e de les gloses dels esponedors del Alcora e dels Prouerbis. Mas altres gents son entre nos qui entenen la gloria moralment, e esponen la espiritualment, e dien que Mafumet parlaua per sem-