Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/309

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

blança a les gents qui eren pegues e sens enteniment; e per ço que ls pogues enamorar de Deu, lur recomptaua la gloria damuntdita. E per aço aquells que han aquesta creença dien que en paradis no haura gloria de menjar, ni de jaher ab fembra, ni de les altres coses damuntdites; e aquests aytals son naturals e grans clergues, e son homens qui en alcunes coses no seruen be los manaments de nostra ley, e per aço nos los hauem entre nos quax a heretges; a la qual heretgia son venguts per ohir logica e natures. E per aço es feyt establiment entre nosaltres que publicament nuyl home no gos legir logica ne natures. § Cant lo sarrahi hac finides ses paraules, e hac recomptat tot ço qui s conuenia a prouar sa lig, eyl dix al gentil aquestes paraules: Ohides e enteses has, gentil, mes paraules e mes prouacions, les quals he donades dels articles de nostra lig; e ohides has quals benauirançes ha en paradis, les quals hauras perdurablement sens fi, si creus en nostra lig qui es donada de Deu. E cant lo sarrahi hac dites aquestes paraules, eyl tanca son libre, e feni ses paraules, e saluda los dos sauis segons sa custuma.




DE LA FI D AQVEST LIBRE



CANT lo gentil hac ohides totes les rahons dels tres sauis, eyl comença a recomptar tot ço que hauia dit lo juheu, e puxes recompta tot ço que hauia