dit lo crestia, e aço mateix fo de ço que hauia dit lo sarrahi. Si que los tres sauis hagren molt gran plaser cant lo gentil hac tan be enteses e retengudes lurs paraules; e ensemps dixeren al gentil que be conexien que no hauien parlat ab home sens cor ni sens oreyles. [1] § Lo gentil, qui hac recomptat ço qui damunt es dit, se leua en peus, e son enteniment fo illuminat de via de salut; [2] e son cor comença a amar e a donar lagremes a sos vlls, e adora Deus dient estes paraules:
HA! diuinal, infinit, sobira be, qui est font e compliment de tots bens! A la tua sancta bonea, senyer, fas reuerencia e honor, e a eyla conesch e graesch la tan gran benauirança en la qual son esdeuengut. [3] Senyer Deus! Ador e beneesch la tua granea qui es infinida en bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. La tua eternitat sia, senyer, gloria e laor, cor es sens començament ne fi en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio Senyer Deus! Lo poder que tu has, infinit en ta bonea, granea, eternitat, sauiesa, amor e perfeccio, ador e tem e honre sobre tots altres poders. Amable Deus, qui has sauiesa en tu
