Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/310

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dit lo crestia, e aço mateix fo de ço que hauia dit lo sarrahi. Si que los tres sauis hagren molt gran plaser cant lo gentil hac tan be enteses e retengudes lurs paraules; e ensemps dixeren al gentil que be conexien que no hauien parlat ab home sens cor ni sens oreyles. [1] § Lo gentil, qui hac recomptat ço qui damunt es dit, se leua en peus, e son enteniment fo illuminat de via de salut; [2] e son cor comença a amar e a donar lagremes a sos vlls, e adora Deus dient estes paraules:



DE ORACIO



HA! diuinal, infinit, sobira be, qui est font e compliment de tots bens! A la tua sancta bonea, senyer, fas reuerencia e honor, e a eyla conesch e graesch la tan gran benauirança en la qual son esdeuengut. [3] Senyer Deus! Ador e beneesch la tua granea qui es infinida en bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio. La tua eternitat sia, senyer, gloria e laor, cor es sens començament ne fi en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio Senyer Deus! Lo poder que tu has, infinit en ta bonea, granea, eternitat, sauiesa, amor e perfeccio, ador e tem e honre sobre tots altres poders. Amable Deus, qui has sauiesa en tu

  1. Edit. lat. Quod benè cognoscerent, se non locutos fuisse homini non sensato seu non habenti rationabilem intellectum.
  2. Edit. lat. In via salutis de doctrina supernae gratiae.
  3. Edit. lat. In quam per tuam misericordiam sum deductus.