Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/336

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


a amar eyl, e la segona a tembre lo. § ¡Ha, fill! ¡E tan pochs son los homens qui amen vera intencio en amar e tembre Deu! Car los dames homens que Deus amen e temen, l amen per ço que ls don gloria celestial o bens temporals; o lo temen per ço que no ls do pena infernal e trebayls corporals; e Deus es digne que sia amat per ço cor es bo, infinit, eternal, poderos, saui, amant, just, vertader, e complit infinidament e eternal [1] de tots bens. Aquells homens qui amen Deu per ço que ls faça be, e l temen per ço que no ls faça mal, fan de la primera intencio segona, e de la segona fan primera; e per aço, fill, lur intencio es enuersada e falsa, e contra la intencio per que Deu la ha creada. On con aço sia enaxi, donchs, ¿qual justicia jutjara que aytal intencio tan maluada haja gloria sens fi en la intencio de Deu? No es vn hom sol qui haja feyt tant de mal con ceyl qui ha feyt Mafumet, qui tant home ha mes en error; empero mes de mal se segueix con hom no ha a Deu la primera intencio, que no es tot lo mal que ha feyt Mafumet, [2] car major be es en vn home qui fortment ama Deu per la primera intencio, que no es mal en tots los homens que son dampnats. On con aço sia enaxi, obri, fill, los vlls de ta pensa, e enten con gran cosa es be qui es per la primera intencio, contra mal qui es per la segona. § No t maraueyles, fill, si lo mon es en tribulacio e en perill, pus que Deus

  1. Vertader complit infinidament eternal.
  2. Edit. lat. Nihilominus plus boni sequitur, quando homo habet Primam Intentionem ad Deum, quàm sit omne malum, quod fecit Mahometum.