Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/344

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

poder faça e no estia ocios, segons que la diuinal justicia ho jutje en la diuinal volentat. § Amable fill, si tu vols entendre ço que creus, sotsposa possibil cosa esser en veritat aquella cosa que desires entendre; car ço que sotsposes es per fe, e fe ajudar te ha a exalçar l enteniment a entendre. E si aço no sotsposaues, en tu faries injuria a la intencio per que fe es, e obehires a temptacio diabolical. E si la cosa que tu entens, fill, no es contra la fe, sapies que adonchs has hauda la primera intencio a aço que entens, e has la segona intencio a la fe, adonchs com sotsposist que poguesses entendre ço que crehies. E si ço que cuydes entendre es contra la fe que d abans hauies, sapies, fill, que aquella cosa que cuydes entendre en los articles damuntdits, no entens; car si ho entenies seria veritat, e si veritat era, la fe que has seria falsa. E per aço, fill, conçeyl te que tu, ab caritat, ab prudencia e ab fortitudo, t ajuts de aytals temptacions, per tal que no sies contra la fe en res que entenes; e si entens aço que vertaderament creus, coue hi esser concordança de primera intencio e de segona.



DE ESPERANÇA



ESPERANÇA es, fill, per intencio que hom esper de Deu justicia e misericordia e pietat; e aquesta intencio esguarda a les altres virtuts. On si tu, fill,