Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/346

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




DE CARITAT



CARITAT es, fill, per intencio que hom am Deu e si mateix e son prohisme. Aquesta virtut se ajuda ab la virtut [1] matexa, e ab la intencio per que son les altres virtuts. E si tu, fill, est temptat contra caritat, ajuda t ab la intencio per que es caritat, e ajuda sa intencio [2] a conseruar ab les altres virtuts; cor conseruant [3] en ton coratge la intencio per que es [4] caritat, vençras la temptacio; en lo venciment de la qual vençras los peccats, e exalçaras les virtuts. § Si tu, fill, ames ton senyor terrenal en les coses terrenals per la primera intencio, e tu mateix per la egona, tu has caritat qui s concorda en [5] ton coratge ab justicia, e fortitudo, e prudencia, e temprança, e fe, e ab esperança, car justa cosa es amar en los bens temporals mes son rey o [6] son princep que si mateix, con sia cosa que l princep sia en pus noble intencio que l vassayl, per ço con pot fer dels bens temporals major vtilitat, e esquiuar mes de mal que l vassayl. § Fortitudo es en aytal [7] amor, per ço con dona passio amant los delits d aquest mon, mes en altre que en si mateix; prudencia hi es per ço con gran merit ne es guanyat; temprança es, fill, en la damuntdita caritat per ço car hi es continencia e abstinencia; e fe no hi pert son dret

  1. Ab virtut.
  2. E ajudar se ha intencio.
  3. Con conseruen.
  4. Per que has.
  5. Ab.
  6. E.
  7. Fortitudo hi es per aytal.