Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/361

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


enueja lo turmenta ab ira en ço [1] que no pot complir sa volentat guanyant o perdent, [2] e de negun deffayliment ne tort auaricia no dona a consciencia nuyl [3] cessament ne remey. § ¡Ha, fill! ¡E tants son los homens qui son auars e no ho cuyden esser! ¡E tants son aquells qui per auaricia moren ans que no morrien! [4] ¿E sabs, fill, per que hom auar no coneix en si auaricia? Per ço cor no ha conexença en son voler desordonat per la primera e segona intencio. ¿E sabs, fill, per que hom mor ans que no morria per auaricia? Per ço cor Deus vol que aquells bens que hom auar embarga, als pobres seruesquen, e fassen vtilitat en altres homens, con Deus no ha feyts molts bens temporals per estar ocioses, sots possesio dels homens auars qui vtilitat hi embarguen.



DE SVPERBIA



SVPERBIA, fill, es punible obra de volentat contra humilitat; e cor humilitat es per intencio que home conega con per creacio es esdeuengut de no res, e que se humiliy a Deu, qui es eternalment infinit en esser complit de tots bens, per ço, fill, superbia es esdeuenguda en home accidentalment per contrastar a home en humilitat, e que home ab caritat, ab justi-,

  1. En tot ço.
  2. Guanyen o perden.
  3. Ne dona a consciencia de nuyl.
  4. Edit. lat. Qui proe avaritia moriuntur antequam naturaliter morerentur?