Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/369

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.



DE ORACIO



ORACIO es, fill, per intencio que anima haja Deu en son membrar, entendre e amar; cor enaxi con es menjar e beure per sostentar vida corporal, enaxi es oracio per sostenir en la anima [1] la intencio per que li es donada memoria, enteniment e volentat. § Amable fill, molt hom es temptat en sa oracio amant Deu per la segona intencio, e amant [2] vida o riqueses, honraments, infants o altres coses per la primera intencio. E per aço, fill, aytal oracio es a Deu molt desagradable, [3] con sia cosa que eyl sia digne de esser amat per la primera intencio sobre totes coses. [4] On per aço, fill, con tu pregaras Deu, obri los vlls de ta anima, e guarda t que no ames Deu per la segona intencio; car si ho fas, indigne est que sies exausit en ta oracio, en la qual est contra esperança, caritat e justicia. § En oracio, fill, deuen los homens pregar Deu ab la primera intencio que ls do les coses espirituals, ço es saber, virtuts; e les temporals deuen [5] demanar a Deu per la segona, con sia cosa que la intencio per la qual son les coses temporals sia la segona, e ceyla per que es fe, esperança, caritat e les altres virtuts, sia la intencio primera. E con lo demoni ahira oracio, per ço, fill, tempta los homens en la

  1. Edit. lat. Ita oratio est ad conservandum animae.
  2. E amen.
  3. Edit. lat. Inacceptabilis.
  4. Coses, e mes que tu no ames tu mateix.
  5. Desijen.