Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/368

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


han poder ira e impaciencia contra la justicia, sauiesa e misericordia de Deu. § Amable fill, la nau, ne lo casteyl, ne la ciutat no son feyts en vn dia tan solament, ans hi coue aytant de temps con se coue a la materia e a la forma per que venen a compliment. E per ço, fill, ira no mor soptosament moltes de vegades, e dura longament, per ço cor los homens no la saben oblidar [1] ne mortificar ab virtuts; lo qual mortificament de ira farien si soptosament, ab gran fortitudo, a les virtuts, qui son contra ira, recorrien, e les dues intencions ordonauen, amant per la segona intencio ço per que [2] home ha occasio de ira, e les virtuts amant per la primera intencio. § Fill, no desames la libertat [3] que has en ço que la segona intencio pots mudar en primera, [4] e la primera en segona; cor si d aço te podies escusar segons veritat, [5] seguir sia que la tua volentat [6] no hagues libertat en virtuts e en vicis, e seria ta volentat de bestia, e no de home; e con aço es impossibil, donchs, ama, fill, paciencia contra ira. § Amable fill, en les virtuts e en los vicis damuntdits açi te hauem exemplificada temptacio e intencio en qual manera son en home, are te volem exemplificar en aquestes rubriques conseguents, per tal que sapies e hajes tristicia de la injuria que es feyta en est mon a intencio per temptacio de vicis contra virtuts; per la qual injuria hajes, fill, en tos vlls plors, e n ton cor suspirs e dolors.

  1. Edit. lat. Ignorant illam oblivisci.
  2. Ço que.
  3. Edit. lat. Non odias libertatem.
  4. En la primera.
  5. Edit. lat. Nam, si hoc non posses secundùm veritatem.
  6. Que ta volentat.