Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/395

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

mor. § Amable fill, lo cauayler es temptat per lo demoni, qui en son offici lo tempta ab les coses qui a la intencio per que es cauayler se auenen; la qual intencio li fa en lo mudament de la intencio per que es cauayler. E per ço, fill, con cauayler no s sab deffendre [1] de la temptacio, es sobrat e vençut en lo camp de justicia, caritat, fortitudo, prudencia e humilitat; en lo qual camp lo ha vençut lo demoni ab vicis contra virtuts, per tal que sia cauayler sens intencio de cauayleria. § ¿Sabs, fill, per que es temptacio feyta contra intencio? Per ço que es occasio de destrohir ço qui ab esser se coue, e de adur a priuacio aquell esser per priuacio de intencio vera; cor en lo priuament de vera intencio se enclinen les coses qui son a esser a no esser, e esdeuenen a esser les coses qui son indignes de esser. [2] E per ço, fill, intencio vera e intencio falsa se contrariejen en cauayler, con cauayler fa de la primera intencio segona, e de la segona primera. § En offici de cauayler ha, fill, moltes coses per intencio que ab totes aquelles coses lo cauayler sapia guardar e deffendre intencio en son offici; la qual guarda se fa ab fortitut de coratge just, humil, vertader e leyal, forts contra maluestat e engan de golositat, luxuria, auaricia, superbia, accidia, enveja, ira, volpelatge, traycio, vanagloria e vilanes [3] paraules. § Amable fill, lo cauayler qui ha major intencio a esser be armat de armes corporals que de espirituals, ama mes esser lausat per fer grans colps

  1. Edit. lat. Ignorat se defendere.
  2. Edit. lat. Et res, qui sunt in non esse, deveniunt in esse, qui sunt indignae ipso esse.
  3. Edit. lat. Et vanorum.