Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


han esser en esser huma,[1] quant mes coue que hajen esser en alcuna altra cosa en la qual se couenguen e que no s contrasten; la qual cosa es Deu. E si Deus res no era, seguir sia que sauiesa e amor no s couenguessen mils ab esser on no s poguessen contrastar, que ab esser on se poguessen contrastar;[2] e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es prouat que Deus es.


DE AMOR E PERFECCIO



AMOR e perfeccio se couenen ab esser; e esser e perfeccio se couenen, e no esser e defayliment se couenen.[3] On si no esser e defayliment se couenen ab esser e ab accabament[4] en hom e en les altres coses qui son en lo mon, quant mes, sens tota comparacio, se coue que esser e accabament[5] se couenguen en alcuna cosa[6] on no sia no esser ne defayliment. E si aço no era enaxi, seguir sia que esser e accabament no s porien couenir en nuyla cosa sens que no hi fos lur contrari, ço es, no esser e defayliment; e aço es impossibil, per la qual impossibilitat es donada demostrança al huma[7] enteniment que Deus es, en lo qual no hi ha[8] no esser ne defayliment, e en lo qual es esser e accabament; e en hom e en totes les altres

  1. Han esser en esser vna.
  2. Contrestar ab esser.
  3. Se couenen en est mon. Edit. lat. Non esse, seu priuatio et defectus insimul concordant.
  4. Edit. lat. Cum esse et perfectio.
  5. Edit. lat. Quod esse et perfectione.
  6. En esser alcuna cosa.
  7. Humanal.
  8. No ha.