Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


al cors huma, per la qual haja ressurreccio, e que sia perdurable[1] per tots temps.


DE GRANEA E PODER



EN natura se couenen granea e poder, con per natura, vn gra de sement[2] retorna la herba o l arbre de son linyatge; mas empero no retorna aquell arbre mateix,[3] mas altre arbre. Aço mateix se segueix de la generacio dels homens, e de les besties, e de les aus,[4] cor per natura ix hom de hom e de fembra per generacio, e vna bestia de altre, mas no retorna aquell home mateix qui mor, ne aquella bestia mateixa, ans altre hom e altra bestia. On si natura hagues tan gran poder que aquell home mateix, e aquella bestia mateixa, e aquell arbre mateix qui mor pogues retornar viu, major poder hagra que no ha. On si Deus no ressuscitaua a aquel home mateix qui mor, no demostraria que son poder fos major que l poder de natura; on con son poder sia major que l poder de natura, si no feya ço perque son poder fos vist major que ceyl de natura, seria contrari a son poder mateix, sa amor, e sa perfeccio, e sa bonea, e sa sauiesa, e les altres flors dels arbres,[5] e aço es inconvenient. Per la qual inconueniencia es maniffestat que

  1. Durable.
  2. Semença.
  3. Retornara la obra o l arbre de son linyatge, mas empero no retornara aquel arbre mateix.
  4. E dels oceyls.
  5. Del arbre