Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/46

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


resurreccio sera, e que lo teu cors mateix ressuscitara a maniffestar que Deus ha major poder que natura. § Cant lo gentil hac oides aquestes paraules, e remembra les altres probacions damuntdites, sa anima, qui era torbada,[1] se comença a esclarir, e son coratge se comença a alegrar, e per aço demana al saui si les besties ne les aus ressuscitarien. E lo saui respos e dix que no, per ço cor les besties ne les aus no vsen de raho, ne de libre arbitre; e si ressuscitauen, Deus faria contra sa[2] justicia e sa sauiesa,[3] e aço es contra les condicions dels arbres.


DE ETERNITAT E SAVIESA



SEGONS que ja hauem dit, eternitat e poder se couenen, e poder e sauiesa se couenen; e per aço coue s de necesitat que eternitat e sauiesa se couenguen, cor si s contrariejauen[4] en Deu, couenrria s que eternitat fos contra lo poder qui s coue ab sauiesa, e la sauiesa fos contra la eternitat qui s coue ab lo poder, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que eternitat[5] e sauiesa se couenen; per la qual couinença[6] se maniffesta que Deus sab si mateix eternalment saui en justicia, cor si s sabia[7] injust no s poria saber eternalment saui. On com molts sien

  1. Edit. lat. Quae erat obumbrata nube ignorantiae.
  2. La sua.
  3. E sauiesa.
  4. Contrariauen.
  5. Que la eternitat.
  6. Conueniencia.
  7. Si sabia.