Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/47

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


los homens mals, los quals Deus no puneix en est mon; e con molt sant home en est mon, per amor de Deu e per obres de caritat e de justicia, fassen penitencia, e sostenguen fam, set, calt,[1] fret, turments, mort, e en est mon no n sien guardonats, per aço es signifficada resurreccio; cor enaxi con hom es aquella cosa qui fa en est mon be o mal, enaxi justicia deu guardonar o punir cosa qui sia hom, la qual cosa no seria hom si era menys de cors huma; ne justicia no s couenrria ab les flors d est arbre, e les flors serien contraries les vnes a les altres si no fos resurreccio.


DE PODER E AMOR



SENYER, dix lo saui al gentil, aytant com la amor qui es en home vol voler,[2] aytant pot amar; mas aytant com pot voler no pot hauer; e per aço es demostrat que son voler[3] pot mes amar que hauer ço que vol amar. On si en hom poder e amor se couenguessen enaxi que tot ço que la volentat pogues voler, pogues hauer, seguira s major concordança e major perfeccio e major egualtat esser en hom,[4] que no es con[5] lo voler no ha poder de hauer tot ço que pot voler. On con major concordança, e

  1. Calor.
  2. Edit. lat. Potest velle.
  3. Edit. lat. Quod velle hominis.
  4. En esser hom. Edit. lat. In esse hominis.
  5. Cant.