Vés al contingut

Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/48

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

major perfeccio, e major egualtat se couenguen mils ab esser, que menor concordança, perfeccio e egualtat, segueix se que si en esser es menor concordança, perfeccio e egualtat, que hi sia major concordança, perfeccio e egualtat.[1] E si aço no era enaxi, seguirsen hia inconueniencia entre esser e major, e couenria s mils menor, e deffayliment, e desegualtat ab esser, que major, egualtat e perfeccio, e aço es impossibol; cor si era possibil, major e no esser se couenrrien, e menor e esser, e aço es inconuenient. Per la qual inconueniencia es signifficat que alcuna cosa coue esser de necessitat en la qual poder e amor se couenguen egualment, e que la amor hi pusca voler e hauer tot ço que lo poder hi pot voler;[2] e aquella cosa tan solament coue esser Deu,[3] car nuyla de les altres coses no poria tant hauer com pot voler.


DE SAVIESA E PERFECCIO



ON pus perfeta es la obra, major signifficança dona de la sauiesa del maestre qui la ha feyta. On si Deus ha creat hom per entencio que ressuscit, e que sia durable,[4] pus nobla entencio ha hauda Deus en[5] crear hom, que no hagra si l hagues creat a en-

  1. Que esser sia major concordança, perfeccio, egualtat
  2. Tot ço que hi pot voler.
  3. Aquela cosa coue esser tan solament Deu.
  4. Edit. lat. Durabilis in aeternum.
  5. A.