Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/49

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tencio que no fos durable.[1] E on pus noble es la entencio e ha major esguardament, major obra demostra;[2] e per la majoritat e la nobilitat de la obra es pus fortment signifficada major sauiesa en lo maestre. On con segons la condicio del primer arbre, hom deja donar[3] la major nobilitat a Deu, e per la major nobilitat es signifficada resurreccio, per aço resurreccio es prouable e demostrable.[4] § Cant[5] lo saui hac prouat al gentil Deus esser, e hauer en si les flors del primer arbre, e hac prouat que resurreccio coue esser, adonchs comença l altre saui a prouar aquestes coses matexes per lo segon arbre, e elec alcunes de les flors a prouar aquelles coses matexes que l primer saui hac prouades per lo primer arbre.




Del segon arbre



DE BONEA E FE



BONA cosa es fe, cor per fe creu hom, e ama ço que l enteniment no pot entendre: e si fe no era nuyla cosa, no amaria hom, pus no la enteses.[6] On

  1. Edit. lat. Cum intentione, ut homo non resurgeret, et non esset durabilis in aeternum.
  2. Edit. lat. Et quo majorem habet speculationem, eo majorem operationem demonstrat.
  3. Edit. lat. Attribuere.
  4. Edit. lat. Resurrectio vobis est demonstrata seu significata.
  5. Con.
  6. Edit. lat. Ex quo illud non intelligeret.