Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/52

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


perfeccio, misericordia, justicia; e per la granea son signifficades en Deu esser aquestes virtuts matexes, cor sens elles no hi poria esser la granea demuntdita.


DE ETERNITAT E CARITAT



A hom se coue que haja caritat, ço es, amor a Deu, per ço cor Deus es eternal. On si hom es ressuscitat, e per la influencia de la eternitat de Deu hom eternalment es durable en gloria, pus amable es la eternitat de Deu per le caritat que hom ha a Deu, que no fore si hom no fos ressuscitable e fos finit. E cor la major concordança que sia entre eternitat e caritat, se coue ab esser, segons la condicio de est arbre; e la menor concordança contraria a la major se couenga ab no esser; e esser e caritat se couenguen, e no esser e falsetat, per aço es maniffestada resurreccio esser, sens la qual caritat ne eternitat no signifficarien tan gran concordança esser entre Deu e creatura, con fan si resurreccio es.


DE PODER E JUSTICIA



PODER e justicia se couenen ab eternitat; cor enaxi pogra Deus jutjar eternalment creatura, si la creatura pogues esser sens començament, con la pora