Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


e lo contrari ab no esser, per aço Deus es maniffestable[1] al huma enteniment, per lo qual l esser diuinal fe, e lo contrari de fe ne son pus diuerses e pus contraries.[2]


DE GRANEA E ESPERANÇA



AYTANT con hom ha major esperança en Deu, aytant es mes signifficant[3] la esperança[4] que en Deu ha granea de bonea,[5] eternitat, poder, sauiesa, amor, perfeccio, misericordia, justicia e de les[6] altres virtuts qui a Deu se couenen. On si en Deu no era granea qui fos en estes virtuts[7] damuntdites, en la esperança no seria multiplicada granea qui hagues esperança en les virtuts de Deu,[8] enans se seguiria que aytant con hom hagues major esperança en les virtuts de Deu,[9] que aytant sa sperança fos mes dessemblant e contraria a les virtuts de Deu. E encare que sen seguiria[10] altra inconveniencia, ço es a saber, que esperança se conuenrria mils ab major quantitat per ço qui no es, e ab menor per ço que es, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que en Deu ha granea, ço es a saber, infinitat de bonea, eternitat, poder, sauiesa, amor,

  1. Maniffestat.
  2. Edit. lat. Magis inter se sunt contraria et diversa.
  3. Signifficada quant. En otro códice: Signifficada.
  4. Edit. lat. Tanto magis sua spes significat.
  5. Granea, bonea.
  6. E les.
  7. On si en Deu no eren estes virtuts.
  8. Edit. lat. Magnitudo, quae poneret spem in supradictis virtutibus Dei.
  9. Edit. lat. In divinis dignitatibus.
  10. Seguira.