Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/55

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


mal. E si aço no era enaxi, seguir sia que hom fos pus noble en amar, e en ahirar, e en força, que Deu,[1] e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es feyta signifficança al humanal[2] enteniment que en Deu es amor.


DE PERFECCIO E TEMPRANÇA



TEMPRANÇA esta[3] en lo mitg de dos estrems; e per aço es signifficat que temprança se pot couenir ab imperfeccio, en quant es possibil cosa que per intemprança, entre los dos estrems damuntdits, no sia mitja. On si temprança se coue ab esser e ab perfeccio, estant termenada en mitg de dos estrems contraris, e a ella contraris, quant mes alcuna perfeccio coue esser, sens que no sia entre estrems,[4] e que sia infinida en bonea, granea e en les altres flors del primer arbre. E si aço no era enaxi, seguir sia que temprança se couengues mils ab esser, estant entre dos estrems quis couenen ab imperfeccio e ab no esser, que perfeccio, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficada la perfeccio, qui es Deu, la qual perfeccio no s coue a nuyla cosa sino a Deu. §[5]Lo cors

  1. Edit. lat. Quod homo esset nobilior in diligendo et desiderando et in fortitudine, quam sit Deus.
  2. Huma.
  3. Est.
  4. Edit. lat. Quanto magis convenit, esse aliquam perfectionem, absque eo, quod existat inter aliqua extrema.
  5. En la edit. lat. al emperzar el párrafo, se lee: Eodem flore demonstratur resurrectio sic: corpus humanum, etc.