Pàgina:Obres de Ramón Llull (1886).djvu/56

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


huma, en quant ha començament e es mortal, esta en lo mitg de començament e de fi. On si l cors no es ressuscitat, temprança se couenrra ab menor perfeccio, e couenguera s ab major, si resurreccio fos; e on la temprança fora ab major perfeccio, major signifficança donara de la perfeccio de Deu qui la ha creada. E cor la signifficança qui dona major demostrança de la perfeccio de Deu, sia couinent a esser atorgada e amada, per aço resurreccio es couinent cosa a esser demostrable e amable.




Del terç arbre



DE BONEA E GLOTONIA



DIX l altre saui: Bonea e gulositat se contrasten en l esser en que son; cor la bonea conserua l esser, e la gulositat la corromp; empero en vn subject mateix son.[1] On si bonea, qui es virtut, e gulositat, qui es vici, se couenen en esser huma, quant mes se coue que bonea sia en alcuna cosa on no sia vici, ne pusca esser vici; cor si no ho era, seguir sia que no[2] fos tan gran contrarietat entre be e mal, con es si be es en alcuna cosa hon no sia mal.[3] E cor la

  1. Esser han.
  2. No n.
  3. Cosa que no sia mal. Edit. lat. Si bonum existat in aliqua re, in qua malum nullo modo potest reperiri.